Saturday, June 30, 2012
CAP UNA EUROPA FEDERAL - art. Regió 7
FEDERALISME, A PATACADES.
Estem assistint, en viu i en directe, a la formació d’una nova realitat política que algun dia es dirà Estats Units d’Europa, o nom similar. Segurament haguéssim volgut un naixement més “serè i de manual”, però de les crisis solen sortir solucions, inicialment, no previstes.
Ens trobem, doncs, immersos entre l’estranyesa per una crisis , dura com mai havíem vist, i albirem una nova realitat que es va fent realitat a mesura que la crisis s’endureix i posa en perill els fonaments de la Unió Europea.
Pels qui ens agrada la història i repassar moments claus de cada poble, podem recordar que la formació del que son els Estats Units d’Amèrica ( EUA), va durar seixanta-cinc anys. Dels tretze Estats originals als actuals cinquanta, varen passar moltes coses, molt de temps, i fins i tot una guerra civil. No menys complicat ha estat el procés per arribar on estem, amb dues guerres mundials, i un llarg trajecte de formació d’una Unió Europea.
Però, estem en una confederació d’Estats, no en una realitat estatal, clàssica. Aquesta situació provoca enormes dificultats i diferències entre els membres que en formen part. I toca avançar o llançar la tovallola. La segona opció seria la debacle, el fracàs de tots els esforços realitzats pels pares de la Constitució Europea
No sembla que ningú ho vulgui, encara que hi ha dirigents ben poc europeistes, i desitjosos de treballar, casa en dintre, en comptes de casa en fora i en benefici de tots. Podem comprovar com la victòria contundent de François Hollande ha permès desencallar l’eix França – Alemanya i tirar endavant propostes noves, i clarament comunitàries.
La rigidesa i domini alemany, ha donat pas a posicions més flexibles i possibilistes de cara a facilitar una millor entesa entre tots els països europeus i marcar uns altres ritmes de compliment de les obligacions fiscals i financeres. I ara ja es reclama clarament crear els instruments que han de deixar pas a la creació d’una Europa federal, i abandonar la confederació que tenim ara.
Es un pas necessari, útil i urgent. El sistema federal és el millor per resoldre les dificultats actuals. Ja son moltes les veus que reclamen un Banc Europeu amb poder sobre tots els nacionals. O un ministeri d’Economia que garanteixi sistemes fiscals i financers , en sintonia uns amb altres, i sotmesos a un control central. I així, d’altres elements clarament supraestatals, via lògica i obligatòria per esdevenir els Estats Units d’Europa.
D’entre tot el dolent que veiem cada dia, aquest és un missatge positiu i engrescador. Es la única via per poder sortir de la situació en que ens trobem i ser capaços de parlar de tu a tu, amb les altres potències mundials. I d’aquí cap a la construcció d’una sola realitat plurinacional, hi ha un sol pas, precedits de molts altres passos que s’estan donant aquests dies a Brussel·les. Anem cap un clar federalisme europeu, ni que sigui a patacades, obligats per les difícils circumstàncies que ens ha tocat viure.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de FEd. XI del PSC
# posted by joanroma @ 3:40 AM 
